Conocephalaceae
| Nom científic | Conocephalum conicum |
| Nom Català | |
| Nom Castellà | |
| Família | Conocephalaceae , Hepàtica |
| Floració | |
| Habitat | Roques humides |
| Altura | Rastrera, |
| Trobada | Font d'en Dalmau, Massís de Cadiretes |
| Descripció | Hepàtica dioica amb la generació haploide (gametòfit) que forma denses làmines amb tal·lus llargs, de fins a 15-20 x 1-2 cm de longitud, lingüiformes, plans, lobulats dicotòmicament, verds, que als marges o a les plantes més velles poden arribar a ser de color marró o púrpura. Pel revers hi tenen uns rizoides de fixació al substrat i, per l’anvers, el tal·lus és reticulat i a simple vista s’hi observen uns porus aerífers al centre de cada reticle. Els tal•lus es poden fragmentar i dispersar-se’n propàguls apicals vegetativament, impulsats pels esquitxos de l’aigua. Als àpexs dels tal•lus es formen també els òrgans sexuals (receptacles), segons el gènere: els individus mascles en fan de masculins, sèssils, aplanats, bruns, que produeixen gàmetes masculins (anteridis); a les femelles, es formen sobre un pedicel, on es fan els gàmetes femenins (arquegonis). Un cop fecundats, els arquegonis es transformen en la generació diploide (esporòfit), de vida relativament curta, menys freqüent i constituïda per esporangis, petits barrets de forma cònica (origen de l’epítet específic) al capdamunt dels pedicels que segueixen creixent sobre el tal·lus; els esporangis alliberen espores impulsades per uns filaments que actuen com molles elàstiques (elàters); aquestes espores donaran lloc a nous gametòfits |