Moraceae
| Nom científic | Ficus carica |
| Nom Català | Figuera |
| Nom Castellà | Higuera |
| Família | Moraceae |
| Floració | De gener a Maig |
| Habitat | Terrenys cultivats |
| Altura | Entre 3 i 10 metres. |
| Trobada | Garraf 2011 |
| Descripció |
De
port
baix,
més
semblant
al
d'un
arbust
que
al d'un
arbre
(entre
3-10
m),
sobretot
quan
emet
aspres
que
sostenen
les seves branques.
Poc
exigent
pel que fa
a
les
qualitats
del
terreny,
el seu creixement
és
lent.
No
és
estrany
veure
plançons
o
peus
bastant
desenvolupats
creixent
en
farallons
rocosos
o
vells
murs. L'escorça és llisa i de color grisenc. Les fulles són caduques, de 12 a 25 cm de llarg i 10 a 18 d'ample, profundament lobulades, formades per 3 o 5 lòbuls. Produeix fruits compostos d'un tipus especial, el Sicon, als que es coneix com figues (Sicon etimològicament significa figa). Les figueres creixen espontàniament en terrenys rocosos i fins i tot en murs, on poques plantes troben oportunitat. El desenvolupament de les seves arrels és temut per moure els sòls on estan situades. La figuera produeix un làtex irritant. Algunes figueres, anomenades breveras, són bíferas o reflorecientes, perquè produeixen dues collites a l'any, la primera, que és de bacores, a principis de l'estiu, i la segona, de figues, sobre finals de l'estiu. Les bacores es produeixen a la tardor, però romanen a l'arbre durant l'hivern, madurant al final de la primavera. Altres figueres, en canvi, només donen figues |