PUNICACEAE
| Nom científic | Punica granatum |
| Nom Català | Magraner |
| Nom Castellà | Granado |
| Família | Punicaceae |
| Floració | De Maig a Juliol |
| Habitat | Climes suaus |
| Altura | De 5 a 8 m. |
| Trobada | Finestres. Montsec |
| Descripció |
És un arbre caducifoli, dens, que arriba fins els 5 metres d'alçària, de capçada irregular. De fulles simples, oposades, peciolades, oblongues, enteres, lluents, glabres i caduques, amb espines. Les flors, que apareixen de maig a agost, són flors solitàries, aïllades de 3 a 4 cm, vermelles, grosses i vistoses. Calze en forma d'urna carnosa, obert a manera d'estrella de 5 a 7 puntes. Entre cada dos dels seus lòbuls neix un pètal vermell, de forma arrodonida i molt prim. Els pètals constitueixen la corol·la vermella. Androceu amb nombrosos estams amb els filaments vermells i les anteres grogues. El gineceu presenta un ovari ínfer que al madurar dona lloc a la magrana de 5 a 9 cm, fruit comestible, singular dins el regne vegetal, la magrana és del tipus en balàustia, és un fruit gros, globós i indehiscent que quan és madur es clivella i s'obre de manera irregular. El fruit té una envolta coriàcia que va des de colors grocs a vermells. Aquesta envolta està formada pel pericarpi i les parets del receptacle i té moltes llavors, cadascuna d'elles envoltada per una polpa molt sucosa, translúcida i vermella o rosada. És un fruit sec que conté llavors carnoses
|