Lamiaceaes
| Nom científic | Salvia Officialis |
| Nom Català | Sàlvia comuna |
| Nom Castellà | Salvia |
| Família | Lamiaceaes |
| Floració | maig - agost |
| Habitat | Cultivada, sòls calcaris |
| Altura | de 20 a 50 Cm. |
| Trobada | Parc del Mil·lenari |
| Descripció |
Camèfit en forma de mata
perenne petita d'una altura
de 20 a 70 cm de longitud.
És una planta d'arrels
fasciculades que presenta
una tija llenyosa,
ramificada, de port erecte i
robusta. A partir de la tija
principal, a la base,
parteixen una sèrie de tiges
herbàcies que es van
renovant cada any, les quals
poden atènyer de 20 a 50 cm
de longitud. Té una escorça
grisenca i amb nombroses
rames densament piloses i
foliades fins a la part
superior. Les fulles són
oposades i coriàcies, la
mida de les quals és molt
variable però que no supera
els 9 cm de llargada i els
2,5 cm d'amplada. Tenen una
forma ovalada i a la vegada
de llança (lanceolada) i
s'estrenyen cap a la base
fins a acabar en un pecíol.
Presenten un marge dentat;
són rugoses i espesses; i de
color verd-grisós. Es
caracteritzen per tenir una
nervadura molt marcada i
pennada que s'atenua a la
base. Fulles de la Sàlvia, Salvia officinalis Icterina,Salvia officinalis Purpurea Les inflorescències són verticals i de tipus de raïm, on trobem agrupades entre 5-10 flors en un peduncle. Flors hermafrodites i zigomorfes amb el calze tubulós el qual presenta els seus sèpals soldats (gamosèpala). La corol·la és de tipus bilabial, de tub relativament curt i obert per dalt formant dos llavis: el llavi superior amb 2 lòbuls i l'inferior amb tres lòbuls. És de color blau-violeta, rosat o blanquinós. L'androceu està constituït per 2 estams fèrtils amb els filaments curts i inserits a la gorja de la corol·la. Estan articulats a l'àpex a partir d'un connectiu filiforme, més curt que el filament, i amb dues branques desiguals. El gineceu és súper i està format per dos carpels soldats en un ovari bilocular, que es converteix en tetralocular un cop madura. Els fruits són tetraquenis amb 4 mericarps ovoides i llisos; gairebé esfèric i de color bru fosc. És un fruit sec on al seu interior trobem una sola llavor no soldada al pericarp i de coberta generalment no consistent. La droga d'aquesta planta, és a dir la part utilitzada, són les flors i les fulles. Per obtenir herba seca es fan servir les fulles; mentre que per produir olis essencials, s'empra la part aèria florida. |