Escrofulariàcies
| Nom científic | Veronica austriaca subsp. teucrium |
| Nom Català | Verònica teucri |
| Nom Castellà | Hierba de los ermitaños |
| Família | Escrofulariàcies |
| Floració | de maig a juliol |
| Habitat | Pastures, vores dels prats |
| Altura | 10 a 30 cm. |
| Trobada | Coll de Condreu (la garrotxa) |
| Descripció | La Verònica austríaca és una mata llenyosa a la base, amb tiges procumbents, i les flors de les quals a la primavera i estiu identifiquen sense cap dubte com una Verònica, de la família escrofulariàcies. La planta completament és pilosa. Les fulles són oposades i sèssils, de contorn estretament oval o el·líptic de fins a 20 mm d'ample i marge dentat. De l'aixella d'algunes fulles neixen branques de flors. Aquestes flors tenen el calze dividit en 5 sèpals desiguals, un d'ells molt menor que els restants, una corol·la simpètala d'aproximadament 1 cm de diàmetre constituïda per 4 pètals o lòbuls relativament aguts i de color blau violaci dos estams soldats al centre d'aquesta corol·la i un estil que sobresurt pel forat central. La Verònica austríaca és una típica planta dels prats, a la comarca de Bages preferiblement a una certa altitud. |